L’Eugeni dorm a casa de l’Abel, un noi a qui ha conegut aquesta mateixa nit. Quan fa poc que ha aconseguit adormir-se li sona el telèfon. En despenjar la seva tieta, la Carme, li diu que la seva mare s’ha mort. Uns dies després l’Eugeni surt del tanatori amb les cendres de la seva mare. Camina per la ciutat fins a arribar al seu pis de Gràcia, on viu sol. Allà, assegut al sofà amb les cendres de la seva mare al davant, és quan s’adona que un dia ell també es morirà.

Com es moren els ocells parla sobre una emoció universal que arriba d’imprevist: la por a la mort, però també la por al moment vital. Aquella que experimenta algú que viu immers dins la voràgine imparable del capitalisme occidental i que se sent profundament sol; no només a conseqüència de la violència sistèmica de la societat contemporània, sinó també perquè ell mateix ha decidit participar del cinisme i l’individualisme que li són propis.

Espectacle guanyador de la convocatòria Hermann Bonnín 2023 del Centre de les Arts Lliures. Escrit i dirigit per Oriol Morales i Pujolar, amb interpretació de Joan Marmaneu.