Una de les obres menys conegudes i representades de Santiago Rusiñol, estrenada al Teatre Romea el 25 de febrer de 1910. Una farsa costumista que mostra, d'una manera irònica i crítica, la societat burgesa catalana dels temps del Modernisme; denunciant, en clau humorística, la hipocresia d’un grup de vídues que exhibeixen el seu "dol més sever" davant el traspàs de llurs marits.

Una producció d'El Casal d'Olesa amb la col·laboració d'OlesaAteneu.